Quan el 2018 la Comissió 11 de setembre vam decidir de deixar de fer la Marxa de Torxes per la Independència, ho vam fer amb el convenciment que els fets del Primer d’octubre del 2017 havien de tenir una translació a la vida política i ciutadana de Catalunya. No en va s’havia proclamat la República catalana seguint el mantad del 1-O i d’acord amb les lleis de transitorietat aprovades pel Parlament català els dies 6 i 7 de setembre del 2017. 

L’esllanguiment del compromís contret pels nostres representants polítics i, més endavant, dos anys de dura pandèmia per la COVID-19, ens han dut, cinc anys després, a un carreró sense sortida. L’espectacle grotesc dels partits independentistes, que havien de desplegar la república, barallant-se per les engrunes de l’autonomisme espanyol, la repressió que no ha cessat, la judicialització de qualsevol mena de discrepància amb el poder establert, el control ferri dels mitjans de comunicació, ens han fet arribar a un punt de cansament, de fàstic, que ens obliga a tornar a sortir al carrer, a refer el camí que la majoria independentista ha desfet.

És per aquest motiu que hem decidit de reprendre la Marxa de Torxes per a la Independència però com que res no és igual al que era abans del 2017, l’acte tindrà lloc la nit del 30 de setembre, just quan farà cinc anys que ens vam trobar tots per defensar els col·legis electorals.

Els cartells, explícits, volen palesar el cansament profund que vivim els independentistes de carrer i la Marxa vol ser l’aglutinador al Penedès d’aquest malestar que ja es va expressar als carrers el passat 11 de setembre.

La Marxa 2022

La Marxa s’iniciarà a la plaça de la Vila a les 10 de la nit. Mitja hora abans ja s’hi vendran les torxes que enguany tindran un preu de 3€.

Precedida per grups d’animació, la Marxa farà el següent recorregut: Plaça de la Vila, plaça de Sant Joan, carrer de Sant Joan, carrer de la Palma, la Parellada, plaça de la Constitució, Vall del Castell, plaça de l’Oli i plaça de Jaume I, finalitzant davant el palau Baltà on tindran lloc el parlament que enguany protagonitzarà el músic i activista Marcel Casellas.

marcel casellasMarcel Casellas i Navinés (Esplugues de Llobregat, 1954) és contrabaixista, compositor i pedagog de la música tradicional. Des de 1978, ha participat en una norantena de compactes que inclouen estils musicals molt eclèctics: cançó, folk, cobla, jazz, música electrònica, pop-rock, sardana… Exerceix de professor d’“Improvisació i Acompanyament de la Música Tradicional” “ i “Conjunt d’arrel-fusió” a l’Escola de Música de Catalunya (ESMUC). Formà part de l’equip que creà l’Aula de Música Tradicional i Popular (1992), de la qual en fou director fins al 2003.

La trajectòria musical de Casellas és llarga i prolífica. Ha participat una quarantena de projectes musicals, ja sigui com a intèrpret, compositor o productor. És un dels impulsors (juntament amb Jaume Arnella, Jordi Fàbregas i d’altres) de la recuperació de la música tradicional catalana després del franquisme. Com a intèrpret, ha participat en treballs d’alguns tòtems de la Nova Cançó: Marina Rosell, Joan Isaac, Miquel Pujadó, Guillermina Motta… Ha participat en projectes col·lectius, com ara l’Orquestrina Galana (1982-86), el Quintet Fibonnaci (1990-91) o Mesclat (2002-07). Ha estat productor de diverses formacions i cantautors, com Germà Negre, De Calaix, Anton Aband o Miquel Pujadó, i ha treballat a bastament per a grups de danses, esbarts i produccions al voltant de la dansa i la música.

La trajectòria musical de Casellas, però, es basa principalment en la creació i lideratge de formacions reconegudes, com ara Transardània (1992), La Principal del Metro (1993-99), Casellas Sextet Folk (1996-99), La Principal de la Nit (2014-12), Cobla Catalana dels Sons Essencials (2011-actualitat).

També ha fet alguna incursió en el món de la música cambrística o simfònica (música per a piano, quartets de corda, banda, orquestra…). En aquests gèneres, s’hi entreveuen trets formals o melòdics de la música tradicional catalana i mediterrània, i sovint la tenora, el tible o la barítona hi tenen un paper destacat. Ha compost una vintena de sardanes i diverses obres per a cobla.

Proper a l’Esquerra Independentista duu tota una vida de compromís polític amb la independència del país. Especialment actiu als anys 80, va formar part de l’incipient resorgiment del moviment independentista al nostre país.