Tornem a caminar

 

El poble català viu un moment de la seva història en què ha de decidir definitivament quin vol que sigui el seu futur nacional. Després de 300 anys de submissió a l'Espanya única, de menyspreu, repressió i "derecho de conquista", es fa evident que ha arribat el temps de la llibertat a la qual tot poble té dret. La mentida d'una transició que ens esquarterà nacionalment en autonomies només fou la primera de les burles que una Espanya fatxenda practica amb constància: espoli fiscal, menyspreu institucional, incompliments sistemàtics, escassa qualitat democràtica i un llarg etcètera que tots coneixem. Tot plegat no fa sinó refermar-nos en la nostra voluntat de persistir, com a poble, en la lluita per la nostra independència, conscients que només comptant amb un estat propi serem capaços de fer front als reptes econòmics, culturals i socials que ara encarem amb dificultat.
Tanmateix, contemplem amb estupor com alguns dels nostres representants polítics encara paren més atenció a les seves estratègies partidistes, a la gestió de la seva minsa parcel·la de poder, que no pas a treballar per avançar democràticament cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català. Presoners a la teranyina d'un poder subsidiari, fan veure que no senten un poble que s'escarrassa per fer sentir la seva veu, una veu que crida llibertat.
És per això que es fa necessari sortir al carrer, encara, un cop més, per donar suport al procés que ja estem culminant i que ens permetrà recobrar les nostres llibertats nacionals. I és precisament per això, que aquest 10 de setembre tornarem a caminar pels carrers de les nostres viles, torxa en mà, per reclamar:

  • UNITAT D'ACCIÓ de totes les forces polítiques i la societat civil en un únic objectiu, la constitució d'un estat català independent. Un sol objectiu per una única nació.
  • GENEROSITAT. Conscients del moment històric que vivim, totes les forces polítiques nacionals cal que facin un esforç de generositat i aparquin, momentàniament, els seus interessos particulars en pro d'una nació lliure que haurem de començar a construir, entre tots, l'endemà de la Declaració d'Independència. També fem una crida al món civil perquè, acordat el camí, sigui el que sigui, s'estalviï polèmiques estèrils i demostri arreu aquesta unitat insubornable que els ciutadans hem mantingut al llarg d'aquests anys.
  • UNA SOLA NACIÓ. La nació catalana no serà lliure del tot fins que no torni a ser completa. Tot i acceptant els ritmes dispars que els diferents territoris de la nostra nació viuen en el seu procés d'alliberament, el poble català ha de deixar ben palès que no renuncia a la seva integritat territorial i que aspira a la construcció dels Països Catalans com a entitat nacional.

Només si som capaços de sortir de nou al carrer sota l'única bandera de la llibertat nacional, aconseguirem la majoria social suficient per a tornar a ser artífexs dels nostres propis designis. Ja ens ho advertia l'Estellés: "No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."
Conjurem-nos doncs, avui aquí, demà als actes de la Diada, per guanyar-nos el dret inapel·lable a la nostra libertat.
Ara més que mai ens cal prendre la torxa i tornar a caminar.

Països Catalans, setembre del 2016